dimecres, 29 de setembre del 2010

A Joaquim Nolla


A Joaquim Nolla
Capçanes, 1948 / Barcelona, 2010

Amic / Tipògraf / Mestre de bellesa

Sé que el dibuix t’hagués complagut . Aniré a la Fageda d’en Jordà com fa un any. En la pau serena de la tardor, m’asseuré al tronc que tant et va agradar i que em vas enviar en el teu comiat. Miraré al cel i entre els colors de les fulles de faigs pensaré que has deixat enrera decepcions, traïcions, manques de fidelitat, dissorts de la vida familiar, la soledat... Et vull recordar com en aquella tarda en que estic segur vas estar en pau amb tu mateix. També et vull recordar com en els llunyans dies de l’escola, ple de vida i d’il·lusions, a l’equip de voleibol,en els primers passos de tipògrafs, el perfeccionisme, el rigor en el treball i la teva prestigiosa i reconeguda trajectòria professional. Viuràs per sempre a la meva memòria.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Pla, Hermòs i Aigua-xellida


“...Jo he estat un pelegrí d’Aigua-xellida. No era pas còmode d’arribar-hi. S’havien deixat perdre els camins i, malgrat trobar-se a mitja hora escassa de Tamariu, l’accés hi era difícil. Però valia la pena fer un petit esforç; era una calanca de color carmí pàl·lid, tocat per les ombres dels pins. Hermòs hi vivia, hi tenia un petit gussi i quatre cordelles per agafar peix. La solitud era completa.” (Josep Pla. Un viatge frustrat).

Atret per aquest viatge frustrat he estat a Aigua-xellida, per primera vegada, un capvespre d’aquests darrers dies d’estiu. Al arribar a la balconada, sento la temptació d’aplaudir com si es tractés d’un teatre. Sóc de terra endins i, per mi, el mar sempre té una gran atracció, és un espectacle una mica màgic. Al baixar arran d’aigua, però, l’entorn de la cala bruteja: burilles, plàstics, detritus diversos, la caseta per guardar barques té un estat ruïnós i un gran rètol indica el perill d’esfondrament del teulat. Tot plegat desmereix en un paratge emblemàtic i dels més bonics de casa nostra. Agraeixo la placa amb una frase de la narració de Josep Pla que situa l’entorn, fa memòria històrica i dona una pinzellada cultural. Em sento, però, decebut i una mica avergonyit per la deixadesa general i el poc respecte al patrimoni. Aquest hivern, una bona tempesta potser farà neteja. Una acció amb un xic de sensibilitat que ho dignifiqui i ho preservi, però, és inajornable. Ens ennobliria a tots.

He mirat bé la foto de l’any 26 davant la vivenda de l’Hermòs. Per la vegetació que té al darrera asseguraria que no és la construcció tocant a mar...

dijous, 2 de setembre del 2010

El dibuix és...


El dibuix és l’honradesa de l’art o no hi ha art sense força. La gràcia i la força, eren per a Ingres, elements complementaris de la bellesa. La força impedia que la gràcia es convertís en sentimentalisme; la gràcia preservava a la força de brutalitat i agressió.