Varem organitzar-lo
un grup de joves que estudiàvem i treballàvem a Barcelona. Havíem assistit a
uns recitals al Romea. Passàvem els caps de setmana a la vila. Recordo, sobre
tot, en Ramon Poch amb una energia juvenil i una il·lusió desbordant, plegats
vàrem anar a visitar i signar els contractes amb Martí Llauradó, que feia de
representant dels Setze Jutges. El cap de cartell era Raimon. Una setmana abans
vàrem saber que no tenia permís militar. Teníem consciència que era un risc al
qual estàvem exposats. Estava anunciat i les entrades, a un preu molt elevat i
mai vist, venudes. El relleu va ser Guillem d’Efak després de refusar un xicot
que acabava de començar, un tal Joan Manuel Serrat. No sé amb que comptàvem si
haguéssim perdut calés! Era la primera vegada que s’organitzava un recital de
cançó. Aires nous. La primera manifestació catalanista que va partir d’una nova
generació. En el moment del recital preparats per rebre la visita de la policia.
Expectants per saber la sintonia del públic amb la nostra proposta. Tot va anar
bé, un èxit clamorós. No va pas ser correcte per tothom. Heus aquí, pocs
dies després, el 19 de setembre, en reunió de junta, referent al Festival de la
nova cançó catalana, el tresorer de l’Associació Catòlica de Pares de Família
(A.C.P.F.) la propietat del teatre on es va realitzar el concert: “da cuenta de
los errores que han incurrido un grupo de jóvenes que organizaron el Festival
de la Juventud y se acuerda que para funciones futuras se tomen las medidas
oportunas para que no se repitan dichos errores. También el presidente promete
que darà las oportunas recomendaciones y orientaciones a dichos jóvenes”
En definitiva: Sembla que estàvem molt equivocats i era necessàri adoctrinar-nos. Ara ho volen tornar a fer des de més lluny!
En definitiva: Sembla que estàvem molt equivocats i era necessàri adoctrinar-nos. Ara ho volen tornar a fer des de més lluny!
