dilluns, 9 de març del 2015

Girona m'enamora

Trobada de Urban Sketchers de Girona i Vic



El cul de la lleona és parada obligada pels turistes que s'ho miren amb incredulitat. Alguns visitants besen la pedra amb fe, a vegades amb un somriure. Identificació col·lectiva i orgull, encara que escatològic, pels gironins.




La pujada de Sant Feliu era l'entrada de la ciutat vella, encara conserva algunes botigues. És espai de trànsit que ve de Ballesteries i camí a la zona històrica. La reconversió urbanística l'han convertit en descans visual i recer que convida a la trobada i conversa.


Les façanes de l'Onyar, una de les primeres rehabilitacions de barris populars i exemple d'actuació dels nous ajuntaments democràtics. Ha esdevingut un símbol i una postal emblemàtica gironina. El Tamboret de la Reina és un balcó privilegiat.



El Palau del General, l'Ajuntament, la Cúria, el Teatre Municipal. Tot reunit en aquesta petita plaça porxada. Acull totes les celebracions emblemàtiques. El dibuixant és testimoni i cronista en directe, d'una manifestació stop desnonaments vigilada a prop per la policia.


diumenge, 1 de març del 2015

La casa d'Arístides Maillol / Banyuls de la Marenda



"Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen." 

          Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19


L'artista i la model reposen junts per sempre en l'escenari d'apassionades sessions per trobar la bellesa, la perfecció de les formes, sublimar la figura humana... L'artista d'aspecte venerable i Dina, la jove russa de 15 anys que et presentà Renoir, han esdevingut una relació simbòlica, sers immortals, com Déus sense edat. Els acompanyen les mateixes vinyes centenàries, la llum, l'olor de mar, les tramuntanades, el ramat de cabres i el pastor que ha sobreviscut al turisme. Encara semblen vives les acalorades discussions amb Matisse i Derain, que sojornen a Cotlliure. La comprensió immensa de Clotilde, la teva dona, que ja ha parat la taula per dinar...

De tornada a Banyuls, en aquest tarda quasi primaveral de finals de febrer, la veïna, velleta i arrugada, amb barret i cistellet, cull flors d'un rostoll per portar-vos un ram d'homenatge.